SIRENES SEMPRE ENCESES
Aparentment tancat, amb les persianes baixades de dalt a baix, amb cap soroll provinent des de dins, el Parc de Bombers de Lloret de Mar (Girona) resideix impetuós al carrer Costa d’en Carbonell, paral·lel a la Carretera de Lloret (GI-682); que connecta Lloret, Blanes i Palafolls.
Analitzant la infraestructura, no sembla pas un espai enorme, on puguin cabre tots els vehicles usats pels bombers per apagar els incendis; però té encant. Combina els colors marró, grava, blanc i negre per les teules de la infraestructura, les portes, les persianes i els vidres opacs, respectivament.
Imatge 1: Parc dels Bombers de Lloret de Mar.
Font: Ajuntament de Lloret de Mar
Imatge 2: Vehicle de bombers gran de 3000 litres aparcat a fora.
Font: Ajuntament de Lloret de Mar
Per accedir a l’establiment, t’has de dirigir cap a una porta tancada amb vidres opacs, al costat d’un timbre blanc. Riiiiiiing! El so és estrident, i en pocs segons, un home d’uns 40 anys, d’aspecte divertit, simpàtic i enginyós s’apropa per obrir la porta.
El seu nom és Guillem Comas, bomber fa uns 7 anys, però per primer any al Parc de Bombers de Lloret. Es sorprèn, però aviat, em convida i condueix per un passadís estret fins a les escales que donen al pis de dalt.
L’ambient és poc acollidor, amb pocs mobles, sense quadres a les parets, impersonal i ... sense cap element que faci pensar que han arribat les festes més esperades de l’hivern: el Nadal, l’Any Nou i els Reis Mags.
L’espai habilitat com a sala d’estar i menjador és espaiós, amb un sofà gegant i amb la televisió encesa sota les finestres. A la taula, situada juntament a la porta que dóna al pis de dalt, en Pau Franch, el Mateu Rovira i en Jordi Balasch, asseguts esmorzant, com cada dia a les 9:00h del matí.
Imatge 3: Habitatge dels bombers del Parc de Bombers de Lloret.
Font: Elaboració pròpia
Imatge 4: Habitació dels bombers del Parc de Bombers de Lloret.
Font: Elaboració pròpia.
També es sorprenen, acte seguit: comencen a riure a tot pulmó, fins que s’adonen que no es tracta de cap broma, i que realment, seran protagonistes d’una entrevista, per primer cop.
Aquest matí, a les 7:00h de la matinada, han començat el seu torn de 24h, fins les 7:00h del dia següent. Període que serà compensat amb els tres dies subsegüents sense treballar. La dinàmica és senzilla: 4 tandes (A,B,C i D) que es van rotant cada 24h.
Mentre continuen esmorzant, tots tres coincideixen que als parcs de bombers d’arreu de Catalunya no hi ha gaire ambientació nadalenca. Però, que en el cas del Parc de Bombers a Lloret, aquesta és nul·la. No ho retreuen a la Generalitat, per no promoure o fomentar l’esperit nadalenc, ja que celebrar amb més o menys mesura el nadal als parcs de bombers depèn exclusivament de la iniciativa pròpia i individual de cadascun dels parcs. Tot i això, asseguren que en cas que es volgués fer, la Generalitat tampoc ho aportaria facilitats econòmiques (en recursos).
Quan se’ls pregunta sobre el que significa el nadal a nivell personal, tots coincideixen que és un dia de trobada amb la gent estimada, més pròxima, amb els familiars. És un d’aquells dies festius, que des de petit t’inculquen, que has d’estar reunit en família. Però, que tot i això, el Nadal, és al cap i a la fi, un dia com qualsevol. Lluny de la il·lusió nadalenca i la màgia pròpia d’aquesta festa, ens adonem que els adults ja no ho viuen tant endins com quan eren petits, i decoraven l’arbre de nadal, recollien els caramels que els Reis Mags llençaven des dels trineus, alimentaven el tio, el cagaven i menjaven torrons. No ho viuen tant endins fins que tenen fills, és llavors quan la fantasia i la il·lusió els envaeix novament.
Tot i això, a qualsevol bomber li fastigueja quan li toca treballar durant la nit de Nadal, durant la nit dels Reis Mags o durant les 12 campanades de l’Any Nou. Gràcies a la facilitat de canvi de torns, els bombers poden intercanviar els seus dies laborals. Els bombers amb nens que els toca treballar durant els Reis Mags, poden canviar el dia per un altre, sempre i quan a un bomber diferent estigui disposat a treballar durant la data en qüestió.
A en Mateu li tocarà escoltar les 12 campanades de l’any nou i menjar les 12 peces de raïm al Parc de Bombers. A en Guillem, li tocarà passar la nit de Nadal, sense el típic sopar familiar. I, en Pau i en Jordi, tenen sort, i treballaran el 26 de desembre.
Els bombers, tot i ser lluny dels seus familiars, intenten que aquella Nit de Nadal, dels Reis Mags o de l’Any Nou sigui una mica espacial, que es diferenciï de la resta de nits al Parc de Bombers. Per això, fan un sopar una mica més diferent, amb un menú més nombrós i de millor qualitat. I, si toca la Nit d’Any Nou, portar el raïm, per menjar-se les 12 peces de fruita.
La decoració escassa i el gairebé nul esperit que es respira al Parc dels Bombers de cop i volta es trenca, en Pau, surt disparat cap a l’estanteria d’un armari amagat, i ben aviat surt amb un torró de xocolata. Prossegueix la conversa. Divertida. Espontània. Incessable.
Aviat, s’aixequen per mostrar les postals de Nadal que altres parcs de bombers els han enviat, com a felicitacions i desitjos per unes bones festes. Igualada, Granollers, Calaf, Terrassa, entre d’altres, ... Postals freqüents i d’altres molt més treballades, fetes pels propis bombers.
I, és que els bombers, tot i voler ser partícips d’aquestes festes, ser-hi en família, i gaudir del bufete de plats deliciosos; saben que la seva professió és necessària, és essencial, és altruista. I, precisament això els empeny a seguir treballant amb la mateixa dedicació, esforç i il·lusió. Si treballar comporta salvar vides i habitatges és mínim el seu sacrifici.
Els accidents o incendis durant el Nadal es mantenen lineals amb la resta de l’època d’hivern, per tant, es tracta generalment, d’accidents causats per l’arribada del fred. Els accidents més habituals són els focs a les xemeneies, els focs a les campanes i cuines, incendis als habitatges i accidents de trànsit.
L’activitat dels bombers consisteix en estar permanentment preparats per enfrontar aquestes incidències, i per fer-ho compten amb l’ajuda dels seus vehicles especialitzats en apagar incendis: el camió petit (de 1000 litres) i el gran (de 3000 litres). A Lloret, durant l’època d’estiu i la nit de Sant Joan és quan l’activitat és més agosarada. Per tant, pels bombers, el Nadal no implica un esforç excessiu o incremental.
Després de la visita, és queden pensatius, s’hauria d’ambientar més el Parc de Bombers - encara que no sigui un espai públicament visitat, com un hospital, per exemple - per mantenir l’esperit nadalenc? S’haurien de col·locar llums dins o forma de l’edifici? S’hauria de decorar l’arbre de nadal? O, col·locar un tros de fusta que representés el Tio? Tot depèn dels bombers.
Mentre continuen esmorzant, tots tres coincideixen que als parcs de bombers d’arreu de Catalunya no hi ha gaire ambientació nadalenca. Però, que en el cas del Parc de Bombers a Lloret, aquesta és nul·la. No ho retreuen a la Generalitat, per no promoure o fomentar l’esperit nadalenc, ja que celebrar amb més o menys mesura el nadal als parcs de bombers depèn exclusivament de la iniciativa pròpia i individual de cadascun dels parcs. Tot i això, asseguren que en cas que es volgués fer, la Generalitat tampoc ho aportaria facilitats econòmiques (en recursos).
Quan se’ls pregunta sobre el que significa el nadal a nivell personal, tots coincideixen que és un dia de trobada amb la gent estimada, més pròxima, amb els familiars. És un d’aquells dies festius, que des de petit t’inculquen, que has d’estar reunit en família. Però, que tot i això, el Nadal, és al cap i a la fi, un dia com qualsevol. Lluny de la il·lusió nadalenca i la màgia pròpia d’aquesta festa, ens adonem que els adults ja no ho viuen tant endins com quan eren petits, i decoraven l’arbre de nadal, recollien els caramels que els Reis Mags llençaven des dels trineus, alimentaven el tio, el cagaven i menjaven torrons. No ho viuen tant endins fins que tenen fills, és llavors quan la fantasia i la il·lusió els envaeix novament.
"Amb fills és molt millor, perquè està més la il·lusió, la màgia, ... Això d'anar a veure els reis i de cagar el Tio"
- Guillem Comas
A en Mateu li tocarà escoltar les 12 campanades de l’any nou i menjar les 12 peces de raïm al Parc de Bombers. A en Guillem, li tocarà passar la nit de Nadal, sense el típic sopar familiar. I, en Pau i en Jordi, tenen sort, i treballaran el 26 de desembre.
Imatge 5: Bombers del Parc de Bombers de Lloret de Mar, d'esquerra a dreta: en Guillem,
en Jordi, en Mateu i en Pau. Font: Elaboració pròpia.
Els bombers, tot i ser lluny dels seus familiars, intenten que aquella Nit de Nadal, dels Reis Mags o de l’Any Nou sigui una mica espacial, que es diferenciï de la resta de nits al Parc de Bombers. Per això, fan un sopar una mica més diferent, amb un menú més nombrós i de millor qualitat. I, si toca la Nit d’Any Nou, portar el raïm, per menjar-se les 12 peces de fruita.
La decoració escassa i el gairebé nul esperit que es respira al Parc dels Bombers de cop i volta es trenca, en Pau, surt disparat cap a l’estanteria d’un armari amagat, i ben aviat surt amb un torró de xocolata. Prossegueix la conversa. Divertida. Espontània. Incessable.
Aviat, s’aixequen per mostrar les postals de Nadal que altres parcs de bombers els han enviat, com a felicitacions i desitjos per unes bones festes. Igualada, Granollers, Calaf, Terrassa, entre d’altres, ... Postals freqüents i d’altres molt més treballades, fetes pels propis bombers.
Imatge 6: Postal amb què el Parc de Bombers de Granollers
ha felicitat la resta de parc. Font: Parc de Bombers de Lloret.
I, és que els bombers, tot i voler ser partícips d’aquestes festes, ser-hi en família, i gaudir del bufete de plats deliciosos; saben que la seva professió és necessària, és essencial, és altruista. I, precisament això els empeny a seguir treballant amb la mateixa dedicació, esforç i il·lusió. Si treballar comporta salvar vides i habitatges és mínim el seu sacrifici.
Els accidents o incendis durant el Nadal es mantenen lineals amb la resta de l’època d’hivern, per tant, es tracta generalment, d’accidents causats per l’arribada del fred. Els accidents més habituals són els focs a les xemeneies, els focs a les campanes i cuines, incendis als habitatges i accidents de trànsit.
L’activitat dels bombers consisteix en estar permanentment preparats per enfrontar aquestes incidències, i per fer-ho compten amb l’ajuda dels seus vehicles especialitzats en apagar incendis: el camió petit (de 1000 litres) i el gran (de 3000 litres). A Lloret, durant l’època d’estiu i la nit de Sant Joan és quan l’activitat és més agosarada. Per tant, pels bombers, el Nadal no implica un esforç excessiu o incremental.
Després de la visita, és queden pensatius, s’hauria d’ambientar més el Parc de Bombers - encara que no sigui un espai públicament visitat, com un hospital, per exemple - per mantenir l’esperit nadalenc? S’haurien de col·locar llums dins o forma de l’edifici? S’hauria de decorar l’arbre de nadal? O, col·locar un tros de fusta que representés el Tio? Tot depèn dels bombers.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada